Anomenem contaminació lumínica a l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.

Sovint la detectem com la brillantor artificial del cel nocturn.

Aquesta brillantor ´es deguda a la mala qualitat i orientació de l'enllumenat exterior, tant públic com privat. Es llum que no s'aprofita per a il.luminar el terra, els carrers i allí on fem vida doncs l'enviem per sobre l'horitzó i als núvols.

Com a resultat, la foscor natural de la nit minva i desapareix progressivament la llum de les estrelles i els altres astres.

Les boirines i el cel enterbolit potencien l'efecte fins l'extrem de crear una capa de color gris o taronja que adopta la forma d'un núvol lluminós damunt les ciutats. L'abundor de partícules en suspensió augmenta la dispersió de la llum, de manera que, quan més contaminat és l'aire de la ciutat, més intens és el fenòmen. Si la llum dispersada prové de lluminàries amb un ample espectre d'emissió, l'efecte és molt pitjor perquè les radiacions lluminoses dels astres que tinguin idèntica longitud d'ona ja no poden ser captades pels aparells d'observació i alteren de forma significativa l'equilibri presa-depredador dels animals de vida nocturna.

Ecomòmic

• Un abús dels recursos naturals; un sobreconsum de combustibles fòssils, energia i recursos, molts més dels que realment ens calen.
• Nomes a Alemanya (1998), un pais força ben il.luminat, l'energia malbaratada en il.luminar els núvols era equivalent a l'energia produida per una central nuclear de mitja potència.
• Una mal ús dels teus impostos; només a Catalunya, cada any es llencen de l'odre de 3000 milions de PTA per il.luminar el núvols.

Ecològic

• Una agressió al fràgil ecosistema nocturn i les seves cadenes tròfiques que crea desequilibris i tensions que faciliten l'aparició de plagues, l'emprobriment genètic de poblacions i extincions.
• Agressió a aus migratòries, la vida marina (il.luminació indiscriminada de platjes), insectes, i fauna nocturna o crepuscular.
• Un abús dels recursos naturals; un sobreconsum de combustibles fòssils, energia i recursos, molts més dels que realment necessitem.
• L'emissó de residus com el CO2 i els residus nuclears provinents de la generació d'electricitat malbaratada en il.luminar el núvols.
• La generació de residus sòlids d'alta toxicitat que no es reciclen adequadament. Les làmpades d'enllumenat porten mercuri, cadmi i altres metalls pesats tòxics pels éssers vius. Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) només a Catalunya cada any es llencen sense reciclar uns 500Kg de mercuri al Medi Ambient.

Social

• Un perill per a vianants i conductors. Llums mal orientats o massa potents enlluernen, fan perdre agudesa visual i generen zones d'ombra massa contrastades. Es corre més en zones sobre-il.luminades.
• La intrusió lumínica, és a dir, llum exterior que de manera indesitjada entra a les vivendes.
• La pèrua de les nits amb estels, patrimoni de les generacions futures (UNESCO) i orígen de la nostra cultura i civilització (mitologia, filosofia, cosmogonia, ciència, ...).
• Impideix la pràctica de l'Astronomia a molts Km de distància del focus contaminant. Per exemple, l'halo de CL de l'àrea metropolitana  de Barcelona es veu des de la costa nord de Mallorca i des del Pirineu Central (Tourmalet).

Si no ho fas per tu, fes-ho pels teus fills.

Convé, en general, evitar el criteri que "quanta més llum millor", ja que això no implica ni major seguretat ni major visibilitat.

A nivell col.lectiu, les iniciatives depenen de la voluntat de les distintes administracions que tenen competències en l'àrea energètica: central, autonòmica i local. Convé regular la contaminació lumínica dintre del marc general d'una llei de protecció de l'atmosfera d'abast estatal o bé autonòmic, i també endegar polítiques de suport i foment de les energies alternatives. No resulta senzill aconseguir avenços, però és factible. A Catalunya, a conseqüència de les gestions realitzades des de l'any 1995, quan s'inicià la campanya de defensa del cel fosc, el Parlament aprovà una proposició no de llei, en la qual el govern s'obliga a no subvencionar cap projecte d'enllumenat públic que no contempli l'ús de bombetes eficients i lluminàries ben apantallades, llevat de casos concrets on sigui aconsellable un altre tipus d'enllumenat.

Finalment, si en el futur es dil.lucida la seva validesa jurídica, caldrà que els Ajuntaments que disposin d'Ordenançes de Medi Ambient, hi incloguin aquest concepte. I tots, sense excepció, haurien d'aprovar reglaments de control de les futures instal.lacions i dissenyar plans de remodelació de les actuals sota el principi que les inversions en remodelatge s'amortitzin amb l'estalvi en el consum. L'exemple de Figueres, on això s'ha fet, és indiscutible: sense aplicar la totalitat de les modificacions possibles, s'assoleix un estalvi d'un 25% en la factura elèctrica, amb una inversió que s'amortitza en menys de dos anys. Convindria també acompanyar els canvis amb una campanya d'informació ciutadana d'un caire especialment didàctic i sensibilitzador. Al cap i a la fi no es pretén altra cosa que cedir a les generacions futures un medi ambient més net i un cel més pur.

Les solucions són a l'abast de la ma. Només cal la voluntat d'aplicar-les.

Les accions endegades són múltiples, però en general orientades a:

• Divulgar el problema, els perjudicis associats i les solucions existents.
• Treballar amb les administracions per a legislar i reduir la contaminaió lumínica
• Denunciar administracions i empreses que malmeten i s'abusen dels recursos de tots.
• Proposar solucions i demanar la seva aplicació.

Orientació

	Cal il.luminar sempre de dalt a baix. En cas que això no sigui possible, cal orientar els focus per a evitar que aquests enviin llum per sobre l'objecte o edifici a il.luminar.
	Orientar els focus per sota l'horitzontal i apantallar-los.  Cal evitar enlluernar als conductors i als vianants.

Làmpades

Exemples de mala il.luminació:

prou feines equival al 15% de la total de la llum radiada. El restant 85% és simplement energia que es paga, contamina i no s'aprofita (malbaratament energètic).

Per a més informació podeu consultar les directives de The Institution of Lighting Engineers del Regne Unit. Els gràfics d'aquesta secció provenen de la British Astronomical Association - Campaign for Dak Skies.

• Utilizar llums de sodi a baixa pressió perque no porten metalls pesats i consumeixen:
  • 5 vegades menys que els llums incandescents,
  • 2.2 cops menys que els llums de mercuri,
  • 1.5 vegades menys que els de sodi a alta pressió i fluorescents.
• Un reciclatge correcte de les bombetes (mercuri, cadmi i altres mettals pesats).
• Apagar els llums exteriors quan no siguin relament necessaris.
• Apagar l'enllumenat de públic de monuments i edificis corporatius després de mitjanit. (qui gaudeix dels monuments després de mitjanit ?)
• Dirigir el feix de llum vers la via pública, no als ulls dels vianants o conductors. Apantallar correctament les làmpades.
• No fer servir llums de bola sense pantalla totalment opaca i reflectora. Desaprofiten més del 50% de l'electricitat que consumeixen. (i al dispersar tant la llum cal posar bombetes de molts més watts per a il.luminar una mica el terra).
• No dirigir llums, focus ni laser cap el cel. El cel no és un espai publicitari, és patrimoni de tots.
• Us de pantalles asimetriques sempre que sigui possible. Són un 25% més eficients en termes d'il.luminació

Esquema de recomenacions proporcionat per la Oficina Técnica del Instituto de Astrofísica de Canarias