Aquesta crida fou emesa
el novembre de 1992 per uns mil set-cents destacats científics de
tot el món, entre els quals es comptaven la majoria dels premis Nobel
en ciències que vivien en aquell moment. L’Avís fou escrit
i encapçalat per Henry Kendall, premi Nobel i president de la Union
of Concerned Scientists 2.
INTRODUCCIÓ
Els éssers humans i el món
natural es troben en una cursa abocada a la col·lisió. Les activitats
humanes infligeixen danys severs i sovint irreversibles al medi ambient i
a recursos d’importància crítica. Si no es modifiquen,
moltes pràctiques actuals creen un greu risc per al futur que desitgem
per a la societat i per als regnes animal i vegetal, i poden arribar a alterar
el món vivent fins a un punt que sigui incapaç de sostenir
vida en la forma que avui coneixem. Urgeixen canvis fonamentals si volem
evitar la col·lisió que la nostra cursa actual produirà.
EL MEDI AMBIENT
El medi ambient pateix greus pressions:
L’atmosfera
L’esgotament de l’ozó estratosfèric ens amenaça
amb un increment de radiacions ultraviolades a la superfície terrestre,
la qual cosa pot ésser perjudicial o letal per a moltes formes vivents.
La contaminació atmosfèrica superficial i la precipitació
acídica ja causen grans perjudicis a la societat, els boscos i els
conreus.
Recursos aquàtics
L’explotació imprudent dels recursos d’aigua
subterrània exhaurible posa en perill la producció d’aliments
i altres sistemes humans essencials. Les fortes demandes de les aigües
superficials del món han causat greus restriccions en vuitanta
països que acullen el quaranta per cent de la població mundial.
La contaminació dels rius, dels llacs i de les aigües
subterrànies encara limita més els recursos
disponibles.
Oceans
La pressió destructiva en els oceans és severa,
particularment en les regions costaneres que produeixen la majoria de la
pesca mundial. Les captures marines totals superen actualment el nivell estimat
d’explotació màxima sostenible. Algunes pesqueres ja han
mostrat signes de col·lapse. Rius que arrosseguen grans càrregues
de sòls erosionats cap als mars, també hi arrosseguen residus
industrials, urbans, agrícoles i ramaders, alguns dels quals són
tòxics.
Sòls
La pèrdua de productivitat del sòl, que està
causant l’abandó d’extenses àrees, és un
subproducte generalitzat de les pràctiques agrícoles i ramaderes
actuals. Des del 1945, un onze per cent de la superfície amb
vegetació de la Terra ha estat degradada (la qual cosa equival a una
extensió superior a la superfície de la Xina i l’Índia
plegades) i la producció d’aliments per capita està minvant
en moltes parts del món.
Boscos
Les selves tropicals igual com altres boscos tropicals més
secs i els boscos temperats estan essent ràpidament destruïts.
Si continua el ritme actual, alguns tipus de selves hauran desaparegut
d’ací a pocs anys, i la majoria de les selves tropicals hauran
desaparegut abans de la fi del segle vinent. I amb elles desapareixeran un
gran nombre d’espècies de plantes i
d’animals.
Espècies vivents
La pèrdua irreversible d’espècies, que pot assolir
un terç de totes les espècies que viuen avui dia cap a l’any
2100, és particularment greu. Estem perdent el seu potencial de facilitar
medicines i altres beneficis, i també l’aportació que
la diversitat genètica dóna a la força dels sistemes
biològics del món i a l’esbalaïdora bellesa de la
Terra. Molt d’aquest dany és irreversible en una escala de segles
o permanent.
Altres processos semblen crear amenaces addicionals.
L’increment de gasos a l’atmosfera provinents d’activitats
antropogèniques, com ara el diòxid de carboni alliberat en
la combustió dels carburants fòssils i en la desforestació,
pot alterar el clima global. Les prediccions de l’escalfament global
encara són incertes (amb uns efectes previstos que oscil·len
entre nivells tolerables fins a nivells molt severs) però els riscos
potencials són molt grans.
La ingerència que hem causat a gran escala
en la xarxa interdependent de la vida del planeta, juntament amb el dany
ambiental causat per la desforestació, la pèrdua
d’espècies i el canvi climàtic, podrien desencadenar efectes
adversos generalitzats, com és ara col·lapses impredictibles
de sistemes biològics clau, les interaccions i la dinàmica
dels quals coneixem de manera imperfecta.
La incertesa respecte a l’extensió
d’aquests efectes no pot excusar ni el cofoisme ni el retard a l'hora
d'enfrontar-ne les amenaces.
Població
La Terra és finita. La seva capacitat per a absorbir residus
i emissions destructives és finita. La seva capacitat de facilitar
aliments i energia és finita. La seva capacitat de sostenir un nombre
creixent de persones és finita. I ens acostem de pressa a molts dels
límits de la Terra. No es poden continuar les pràctiques
econòmiques actuals que malmeten el medi ambient, tant en les nacions
desenvolupades com en les subdesenvolupades, sense el risc que sistemes vitals
globals siguin malmesos irreparablement.
Les pressions que resulten del creixement incontrolat
de la població creen unes demandes en el món natural que poden
desbordar tota mena d’esforços per assolir un futur sostenible.
Si hem d’aturar la destrucció del nostre medi ambient, cal que
acceptem límits a aquest creixement. Una estimació del Banc
Mundial indica que la població mundial no s’estabilitzarà
per sota de 12,4 miliards de persones, mentre que l’Organització
de les Nacions Unides considera que finalment assolirà 14 miliards,
prop del triple de l’actual població mundial de 5,4 miliards.
Però avui dia ja viu en la misèria, sense prou menjar, una
de cada cinc persones, mentre que una de cada deu persones pateix una greu
malnutrició.
No queden més d’un o dos decennis
perquè s’hagi perdut la possibilitat d’evitar les amenaces
que avui afrontem i perquè les perspectives per a la humanitat hagin
disminuït de manera incommmensurable.
AVÍS
Els sotasignats, membres destacats de la
comunitat científica mundial, volem advertir tota la humanitat del
que ens espera. Cal un gran canvi en la nostra administració de la
Terra i de la vida si volem evitar una misèria humana immensa i si
volem que la nostra llar global en aquest planeta no sigui irrecuperablement
mutilada.
QUÈ CAL FER
Cal abordar simultàniament cinc
àmbits inextricablement lligats:
-
Cal posar sota control les activitats que perjudiquen
el medi ambient per tal de restaurar i protegir la integritat dels sistemes
naturals de què depenem. Per exemple, hem de passar dels combustibles
fòssils cap a altres fonts d’energia més benignes i
inexhauribles, per tal de tallar les emissions de gasos que provoquen l'efecte
hivernacle així com la contaminació de l’aire i de
l’aigua. Cal donar prioritat al desenvolupament de fonts d’energia
adequades a les necessitats del Tercer Món, a escala local i relativament
simples d’utilitzar. Cal aturar la desforestació, la degradació
i la pèrdua de terres agrícoles, així com la pèrdua
d’espècies vegetals i animals terrestres i marines.
-
Cal gestionar més efectivament els recursos
que són crucials per al benestar de la humanitat. S’ha de donar
la màxima prioritat a l’ús eficient de l’energia,
l’aigua i altres materials, la qual cosa comporta augmentar la
conservació i el reciclatge.
-
Cal estabilitzar la població mundial. Això
només serà possible si totes les nacions reconeixen que cal
una millora de les condicions socials i econòmiques, i
l’adopció d'una planificació familiar voluntària
i efectiva.
-
Cal reduir i, finalment, eliminar la misèria.
-
Cal assegurar la igualtat per raó de sexe
i garantir a les dones el control sobre les seves decisions reproductives.
Les nacions desenvolupades han d’actuar ara
Actualment, les nacions desenvolupades són
els principals focus de contaminació del món. Si hem de reduir
les pressions en els recursos i el medi ambient globals, cal que les nacions
desenvolupades redueixin el seu consum excessiu en gran mesura. Les nacions
desenvolupades tenen l’obligació de donar ajut i suport a les
nacions en via de desenvolupament, perquè només les nacions
desenvolupades tenen els recursos financers i la capacitat tècnica
per a fer-ho. Actuar en aquest sentit no és altruisme, sinó
interès propi intel·ligent. Tant si som industrialitzats com
si no ho som, només tenim una barca salvavides. Cap nació no
pot escapar del dany quan els sistemes naturals globals són malmesos.
Cap nació no pot escapar dels conflictes per uns recursos que cada
vegada són més escassos. A més, les inestabilitats
econòmiques i ambientals causaran migracions massives amb
conseqüències incalculables, tant per a les nacions desenvolupades
com per a les subdesenvolupades.
Cal que les nacions en via de desenvolupament
s’adonin que el dany mediambiental és una de les amenaces més
greus amb les quals s’enfronten i que els intents de neutralitzar-lo
seran superats si les seves poblacions continuen creixent sense aturador.
El principal perill és quedar atrapat en espirals de degradació
ambiental, pobresa i disturbis que portin cap al col·lapse social,
econòmic i ambiental.
L’èxit en aquesta tasca global exigirà
una gran reducció en la violència i la guerra. Els recursos
que avui dia es destinen a la preparació i a la realització
de guerres (més d’un bilió de dòlars anuals) són
molt necessaris en les noves tasques i haurien d’ésser dirigits
cap a nous objectius.
Cal una nova ètica, una nova actitud en la
manera de descarregar la nostra responsabilitat de tenir cura de nosaltres
mateixos i de la Terra. Cal que reconeguem la capacitat limitada que la Terra
té de donar-nos sosteniment. Cal que en reconeguem la fragilitat.
Cal que no permetem que sigui espoliada encara més. Aquesta ètica
ha de motivar un gran moviment, ha de convèncer dirigents i governs
indecisos així com persones indecises a aplicar en si mateixos els
canvis necessaris.
Els científics que difonen aquest
avís esperem que el nostre missatge arribi i afecti gent de tot arreu.
Necessitem l’ajut de molta gent.
Necessitem l’ajut de la comunitat mundial
de científics —naturals, socials, econòmics i
polítics.
Necessitem l’ajut dels dirigents
empresarials i industrials del món.
Necessitem l’ajut dels dirigents religiosos
del món.
Necessitem l’ajut dels ciutadans del
món.
Cridem tothom a afegir-se’ns en aquesta
tasca.
Relació de premis Nobel signataris de
l’Avís
Philip Anderson, EUA
Christian Anfinsen, EUA
Werner Arber, Suïssa
Julius Axelrod, EUA
David Baltimore, EUA
Georg Bednorz, Suïssa
Baruj Benacerraf, EUA
Sune Bergstrom, Suècia
Han Bethe, EUA
Michael Bishop, EUA
Konrad Bloch, EUA
Nicholaas Bloembergen, EUA
Baruch Blumberg, EUA
Normal Borlaug, EUA
Adolf Butenandt, Alemanya
Georges Charpak, França
Stanley Cohen, EUA
E. J. Corey, EUA
John Cornforth, Regne Unit
Jean Dausset, França
Gerard Debreu, EUA
Pierre-Gilles de Gennes, França
Hans Dehmelt, EUA
Johann Deisenhofer, Alemanya
Renatto Dulbecco, EUA
Manfred Eigen, Alemanya
Gertrude Elion, EUA
Richard Ernst, EUA
Ernst Otto Fischer, Alemanya
Val Fitch, EUA
William Fowler, EUA
Jerome Friedman, EUA
Kenichi Fukui, Japó
D. Carleton Gajdusek, EUA
|
Murray Gell-Mann, EUA
Donald Glaser, EUA
Sheldon Glashow, USA
Roger Guillemin, EUA
Herbert Hauptman, EUA
Dudley Herschbach, EUA
Gerhard Herzberg, Canadà
Antony Hewish, Regne Unit
George Hitchings, EUA
Dorothy Crowfoot Hodgkin, Regne Unit
Roald Hoffman, EUA
Robert Holley, EUA
François Jacob, França
Jerome Karle, EUA
Henry Kendall, EUA
John Kendrew, Regne Unit
Klaus von Klitzing, Alemanya
Aaron Klug, Regne Unit
Leon Lederman, EUA
Yuan T. Lee, EUA
Jean-Marie Lehn, França
Wassily Lipscom, EUA
James Meade, Regne Unit
Hartmut Miche, Alemanya
César Milstein, Argentina
Franco Modigliani, EUA
Nevill Mott, Regne Unit
Joseph Murray, EUA
Louis Néel, França
Erwin Neher, Alemanya
Marshall Nirenberg, EUA
George Palade, EUA
Linus Pauling, EUA
John Polanyi, Canadà |
George Porter, Regne Unit
Ilya Prigogine, Bèlgica
Edward Purcell, EUA
Tadeus Reichstein, Suïssa
Burton Richter, EUA
Frederick Robbins, EUA
Heinrich Rohner, Suïssa
Carlo Rubbia, Itàlia
Abdus Salam, Pakistan
Frederick Sanger, Regne Unit
Melvin Schwartz, EUA
Julian Schwinger, EUA
Glenn Seaborg, EUA
Kai Siegbahn, Suècia
Herbert Simon, EUA
George Snell, EUA
Roger Sperry, EUA
Jack Steinberger, EUA
E. Donnall Thomas, EUA
Jan Tinbergen, Països Baixos
Samuel C. C. Ting, EUA
James Tobin, EUA
Alexander Todd, Regne Unit
Susumu Tonegawa, Japó
Simon van der Meer, Països Baixos
John Vane, Regne Unit
Harold Varmus, EUA
George Wald, EUA
E. T. S. Walton, Irlanda
James Watson, EUA
Thomas Weller, EUA
Torsten Wiesel, EUA
Maurice Wilkins, Regne Unit
Geoffrey Wilkinson, Regne Unit
|
Notes
La traducció catalana
fou publicada al "Notícies de la Institució Catalana
d'Història Natural" en 1999.
1. L’original
anglès es pot consultar a
http://www.ucsusa.org/resources/warning.html. La traducció catalana és de Josep Maria Mallarach
i Carrera, soci de la ICHN i membre de la Union of Concerned Scientists.
Adreça electrònica:
mallarach@retemail.es
2. La seu de la Union
of Concerned Scientists es troba a 2 Brattle Square, Cambridge, Massachusetts
02238-9105, EUA; telèfon +1 617 547 55 52; adreça
electrònica:
ucs@ucsusa.org. La
seva web és:
http://http://www.ucsusa.org/
|
