Ir a índice Coses de la vida

Catalunya combat l'excés de llum
Llums i focus utilitzats erròniament malgasten fins a un 50% de l'energia
Els astrònoms, el trànsit per carretera i el medi ambient, els més afectats
Un atles sobre contaminació lumínica revelarà les dimensions del problema

ANTONIO MADRIDEJOS

Barcelona

La il.luminació errònia en horari nocturn ha deixat de ser una plaga que pateixen els astrònoms per convertir-se en un problema que té unes importants repercussions econòmiques, mediambientals i sanitàries. Tot i que un ús correcte de llums i focus estalviaria un 50% del consum, com han demostrat a Catalunya diverses experiències municipals, pràcticament cap administració no ha decidit fins aquests moments intervenir-hi. Una iniciativa, posada en marxa per l'associació Cel Fosc, hi aporta el seu gra de sorra: es tracta d'elaborar el primer mapa de la contaminació lumínica a Catalunya. L'objectiu que es proposa és quantificar el problema per tal de poder abordar solucions i, potser en un futur pròxim, servir de base científica per a una llei.

Encara que la Declaració Universal de l'Unesco inclou el dret de les generacions futures a tenir un cel fosc, és fàcil transgredir la norma. Quan la llum utilitzada per il.luminar un xalet o una carretera excedeix la seva missió i es projecta cap al cel, s'està produint un episodi de contaminació. Les illes de La Palma i Tenerife, que acullen els telescopis més grans de la UE, ho tenen clar: la seva estricta normativa d'il.luminació té un suport total.

Imatge nocturna de la Petroquímica de Tarragona, que té una il.luminació que impedeix observar el cel amb nitidesa.

Llums a les rotondes

Els membres de Cel Fosc són uns enamorats de les estrelles, però, a més a més, aporten altres motius diversos perquè es tinguin en compte les seves propostes. Estudis recents fets al Regne Unit han demostrat, per exemple, que el nombre d'accidents de trànsit no disminueix a les rotondes il.luminades, ben al contrari. L'explicació és que l'ull triga a adaptar-se, a vegades minuts, al pas d'una zona il.luminada a una altra de fosca. Cel Fosc assenyala que els focus produeixen una falsa sensació de seguretat. A més a més, la mala il.luminació provoca perillosos enlluernaments i, en general, esgota la capacitat visual.

Un altre treball, de Jordi Coves, de la UPC, mostra que a Espanya es llancen anualment de manera no controlada uns 800 quilos de mercuri procedents de bombetes. També en el terreny mediambiental, la il.luminació nocturna està canviant els hàbits d'aus o insectes nocturns. Les cries de mussols i òlibes, per exemple, es veuen enlluernades per llums que no coneixen i acaben encastades contra els vidres dels cotxes.

Una gran part del problema es podria arreglar enfocant correctament bombetes i llums, amb la qual cosa s'evitaria la dispersió de la llum, i utilitzant llums de sodi de baixa pressió, que, a més, consumeixen menys. Cel Fosc proposa també que els monuments deixin d'estar il.luminats a partir de mitjanit; que els focus a la via pública enfoquin només cap a la calçada, i no cap al vianant; que no s'utilitzin llums de bola sense pantalla, perquè des- aprofiten l'energia a l'escampar la llum. I, sens dubte, no enfocar làsers cap al cel, una moda recent i de gran èxit.

"Existeixen restriccions per a les tanques publicitàries perquè poden provocar accidents o enlletgir el paisatge, però res no prohibeix que algú enfoqui un làser cap al cel per promocionar una discoteca", afirma Pere Horts, coordinador de la campanya de Cel Fosc.

L'única disposició en marxa a Catalunya és una "proposició no de llei del 1994 que obliga la Generalitat a no subvencionar enllumenats en carreteres que generin contaminació lumínica", recorda Horts. I poca cosa més: la Diputació de Barcelona ha elaborat un programa d'assessorament municipal per estalviar fins a un 50% d'energia mitjançant millores en l'enllumenat, i també alguns ajuntaments, com el de Barcelona o el d'A- renys, han posat en marxa campanyes de sensibilització.


Mirant els estels
Associacions i col.legis elaboren un treball pioner

A. M.

Barcelona

Observar Barcelona a la nit des del Montseny no és cap sorpresa, fins i tot sense necessitat d'un cel diàfan, però ja entra en el terreny de l'anormal que la ciutat sigui visible des del Pic du Midi, a prop del Tourmalet, als Pirineus francesos. I si la visió s'allunya fins a arribar a les fotos de satèl.lit, Barcelona i la seva àrea emergeixen com un punt blanc en la negror de la península Ibèrica, juntament amb les zones industrials de Madrid, València, Lisboa, Porto o el País Basc. En sentit invers, la situació es complica: afortunats són els qui des d'una gran ciutat poden començar a comptar estrelles. En total, amb bona visibilitat i sense telescopi, haurien de ser més de 3.000.

"¿Quants quilòmetres vas haver de fer per veure la cua del cometa Hyakutake o la del Hale-Bopp? ¿Has vist alguna vegada la Via Làctia?" Amb aquestes i altres preguntes, l'associació Cel Fosc fa una crida a la participació ciutadana de cara a elaborar l'atles de la contaminació lumínica a Catalunya. Només Saragossa, i de manera molt fragmentària, ha intentat una cosa semblant. La iniciativa té el suport de la Generalitat, el Programa d'Informàtica Educativa (PIE), l'Associació Catalana de Tècnics d'Energia (Actecir) i l'institut Ramon Muntaner de Figueres.

No fa falta ser un astrònom per participar-hi. N'hi ha prou de buscar al cel la constel.lació de l'Ossa Menor (on hi ha l'estrella polar) i apuntar quantes de les seves estrelles es poden veure a simple vista, "especificant les condicions meteorològiques i de l'entorn", subratlla Horts. Els resultats de l'atles es combinaran amb els aportats pels satèl.lits nord-americans NOAA. Si l'observació es realitza en el marc d'una activitat escolar (4.000 col.legis han rebut la proposta), s'han d'enviar els resultats a l'institut Ramon Montaner de Figueres. Persones individuals poden enviar-los a l'associació Aster de Barcelona. Més informació a Internet (www.gea.cesca.es/celfosc/index.html#atles)

Es difícil veure les estrelles, però no els làsers publicitaris. Els ciutadans de Banyoles han estat pioners en les protestes arran de la competència entaulada per discoteques i l'striptease d'una urbanització. "¿Qui són els propietaris de la nit?", insisteix Horts.


Copyright © 1998 Ediciones Primera Plana S.A. Grupo Z