És de nit. El centre de Palma és il·luminat per un esclat de llum enlluernador. Afortunadament, no es tracta de cap explosió, però podria ser-ne perfectament la fotografia. Discretament, tan sols Júpiter i Saturn llueixen damunt Ciutat de Mallorca. Si voleu veure la foto, només heu d'anar a la web de Cel Fosc (http://www.gea.cesca.es/celfosc), l'organització que l'any 1992 varen muntar un grup d'astrònoms catalans. Gràcies a ella, molts habitants de ciutats del principat podran tornar a veure les estrelles d'aquí a poc temps. El mes d'abril està previst que la Generalitat aprovi una llei que limitarà la contaminació lumínica a uns límits acceptables. Els membres de Cel Fosc volien veure les estrelles, però podríem dir que han acabat veient la llum. Darrera la contaminació lumínica s'hi amaga molt més que una idea romàntica que pretén retornar el cel dels seus avantpassats als ciutadans del segle XXI. Segons Pere Horts, un dels fundadors de Cel Fosc, quan la nova llei s'apliqui a Catalunya, l'estalvi energètic serà d'uns 6.000 milions de pessetes a l'any. Tenint en compte que el maleït canvi d'hora que cada any hem de suportar petits i grans tan sols estalvia 2.500 milions, ens podem fer una idea de la importància d'aquesta llei. Seran 6.000 milions menys d'emissions de CO2 a l'atmosfera, d'energia feta a les centrals nuclears, de despesa inútil i perniciosa.

El tercer informe científic de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, presentat dilluns a Shangai ho deixava clar: segons els mil experts autors de l'informe, la temperatura mitjana del planeta en aquest segle podria créixer fins a 5'8 graus. Des de finals dels anys seixanta, la coberta de neu i gel ha disminuït un 10%. Al llarg del segle també s'ha observat una reducció dels glaciars. La mar ha pujat de nivell entre 0'1 i 0'2 metres. Segons els experts, tot això té a veure, i molt, amb l'augment de concentració atmosfèrica de diòxid de carboni. Un terç de les emissions de diòxid de carboni degudes a l'activitat humana són per mor de la crema de combustibles fòssils, la resta per la desforestació. Estam parlant, sobretot, de centrals tèrmiques i de transport per carretera.

Fa poc Rita Barberà, alcaldessa pel Partit Popular a València, deia que estava orgullosa d'arribar a la nit en avió a la seva ciutat i veure-la tan il·luminada. La gent del seu partit ja ens té acostumats a barbaritats d'aquest calibre. Basta llegir la «Guía de Salud e Higiene para inmigrantes» editada per la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana governada pel PP: els recomana mètodes anticonceptius com ara l' ogino o el coitus interruptus a més de dir-los que la seva dieta hauria de ser variada i equilibrada. Cinisme? No ho sé. Ignorància supina? Segurament (quan ahir al matí li vaig explicar això a un jove de Sierra Leone que està en vaga de fam des de fa cinc dies a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, no s'ho podia creure). Però dels polítics que ens governen a les Balears actualment, com han demostrat, en podem esperar molt més. En podem esperar, per exemple, que aprovin una llei similar a la que s'està fent a Catalunya que redueixi la contaminació lumínica. Què ens podriem estalviar tots plegats? 1.000 milions? Per ventura més; molts doblers que es podrien invertir en la implantació d'infraestructures que permetessin l'obtenció d'energies netes (com és que hi ha tan poques plaques solars en unes illes com les Balears, paradís europeu del sol?). L'estiu passat ens vàrem quedar a les fosques diverses vegades. Tampoc és això. No importa apagar tots els llums. Simplement s'han de tancar els que no són necessaris. I d'innecessaris n'hi ha molts. Mirau al cel de Palma qualsevol nit i ho veureu clar (massa clar, aquest és el problema). Les vaques boges varen avisar fa molts anys que arribaven. L'efecte hivernacle, el canvi de temperatures, la pujada del nivell del mar... ja li ho sentia explicar al meu professor de biologia, Francesc Avellà, quan estudiava a l'institut d'Artà, fa una quinzena d'anys. Per ventura ha arribat l'hora d'obrir paraigües abans que ens caigui tot l'edifici al damunt i sepulti davall seu la fràgil vida que encara queda en aquest planeta.

Miquel Piris. Periodista.
mpiris@mallorcaweb.net