Es per tant un text breu per a ser llegit a tall de comentari de l'actualitat, en aquest cas el 12 de febrer de 2001 a rel de la publicació de l'informe de la ONU sobre el Medi Ambient.
Només ens recordem d'allò què li hem fet al medi ambient quan apareix algun informe, quan es fa alguna cimera, quan es produeix alguna desgràcia. Però en el tema del medi ambient, les desgràcies no són puntuals, només ho són els recordatoris.
L'informe de les Nacions Unides no fa res més que confirmar el que ja sabíem, que hem expremut tant la terra que d'aquí poc ja no hi haurà res més per exprémer. No hi ha lloc per l'optimisme. Els governs posen per davant els interessos econòmics als medi ambientals com si fos una opció a escollir. Les cimeres internacionals són representacions teatrals on el paper protagonista el tenen sempre les gran empreses. I els militants de debò de l'ecologia han de suportar que la majoria de la societat els consideri uns fanàtics. Per la resta, el medi ambient és una moda que consisteix en escriure documents de compra-venda en paper reciclat, perquè no volen anar més enllà. Intentar comprendre les conseqüències de cadascuna de les nostres accions individuals resulta un exercici complicat.
Al final, quan els governs, les empreses i les persones renuncien a solucionar el problema, només ens queda el morbo, el morbo d'intentar imaginar-nos quin món estrany veuran per la finestra els nostres néts quan es llevin un dilluns qualsevol.
http://www.celfosc.org/
