Autor: Joan Ganyet, Alcalde de la Seu d'Urgell .
Data: 18 abril de 2002
Columna apareguda en el diari AVUI


El control de les emissions contaminants
Joan Ganyet

No pot observar-se d'altra manera que amb preocupació les contradiccions creixents entre la política que duu a terme el govern espanyol en matèria de d'emissions contaminants i les seves declaracions públiques a favor del compliment del Protocol de Kyoto, que estableix molt clarament la necessitat d'establir estrictes mesures de control a nivell estatal. Mentre que a la passada cimera europea de Barcelona es va determinar el compromís de tots els països de la Unió de ratificar el protocol abans de l'1 de juny d'enguany, es difonien dades alarmants sobre la situació d'Espanya en aquest tema. Al nostre país el grau de desviació al respecte dels objectius de Kyoto arriba al 16%, mentre que en el conjunt de la Unió Europea és del -0,4%. Segons dades contrastades per observadors independents (prenent com a base la hipòtesi més favorable), Espanya ha incrementat en els darrers 12 anys (des de 1990 a l'actualitat) les emissions de gasos que provoquen un efecte hivernacle en un 28,97%, un percentatge que duplica l'objectiu marcat per al període 2008-2012.

Simultàniament, el Tribunal Europeu de Luxemburg ha condemnat l'Estat espanyol per retardar la transposició de la directiva comunitària sobre prevenció i control integrats de la contaminació, una norma que hauria d'haver-se convertit en llei abans de l'octubre del 1999 i que encara s'està tramitant al Congrés de Diputats. A més a més, tot i haver superat ja el primer quadrimestre del 2002, el govern espanyol encara no ha comunicat el nivell d'emissions contaminants corresponent a l'any 2000, i tampoc no ha enviat la seva comunicació a la convenció marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, que s'havia d'haver efectuat el novembre del 2001.

No es limiten a les qüestions abans exposades els incompliments del govern. És preocupant el fet que el govern no hagi presentat la seva estratègia nacional del clima, que fins ara es limita a l'esborrany difós el 1998 per la llavors ministra Isabel Tocino.

Mentrestant, es produeix un increment tan notable com el descrit de les emissions contaminants (al contrari del que passa a la resta de països de la UE) i baixen de forma alarmant els índexs d'eficiència energètica d'Espanya, fins a l'extrem que el consum energètic de les empreses espanyoles creix més del doble que el conjunt de l'economia estatal.

Totes aquestes constatacions ens obliguen a emplaçar el govern de Madrid, i en especial el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, a prendre mesures concretes sense més dilacions. En primer lloc, cal reclamar una convocatòria urgent de la Conferència Nacional del Clima i, en segon terme, cal que el govern presenti finalment l'estratègia nacional del clima. Tot això ha d'anar necessàriament acompanyat per un estricte compliment dels compromisos internacionals adoptats per Espanya en matèria de control d'emissions contaminants.

No és acceptable que Espanya, en l'horitzó de l'any 2010, pugui incrementar en un 60% la generació de gasos d'efecte hivernacle, quan els compromisos del Protocol de Kyoto l'estableixen en un 15%. Aquesta situació seria impròpia d'un país seriós i respectable dins la comunitat internacional.

No estem debatent una qüestió política menor, perquè ens hi estem jugant el benestar de les generacions futures. El govern, que n'és el màxim responsable, ha de corregir amb decisió i urgència una deriva perniciosa per als equilibris mediambientals i que alhora posa en dubte la seva credibilitat internacional.

Joan Ganyet.

Alcalde de la Seu d'Urgell i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya



http://www.celfosc.org/