Es presenta l'estudi, elaborat per experts de la UPC i la UB, que determina el mapa de contaminació lumínica de Catalunya

(març, 2001)

Segons el mapa de contaminació lumínica a Catalunya, elaborat per encàrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la dispersió de flux lumínic instal·lat suposa a l'any un malbaratament d'energia equivalent a 500 MPTA.

(feu clic sobre les imatges per veure els mapes amb detall)

Un informe sobre la contaminació lumínica a Catalunya, elaborat pel Grup d'Estudis Luminotècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), juntament amb investigadors del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), revela que anualment a Catalunya s'emeten a l'atmosfera unes 12.000 tones de diòxid de carboni (CO2), 249 tones d'òxid de carboni (CO) i 600 tones d'òxids de nitrogen per contaminació lumínica. Aquest consum energètic representa un cost anual de 500 milions de pessetes. La tendència, segons els experts, apunta a l'increment constant d'aquest tipus de contaminació.
L'estudi, coordinat per Ramon San Martin, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), es titula Pla pilot per a l'avaluació i reducció de la contaminació lumínica a Catalunya, i s'ha desenvolupat per encàrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Amb el suport d'un grup d'experts i professionals, entre els quals s'inclouen els investigadors de la UPC i la UB, aquest Departament ha preparat un avantprojecte de llei per regular la contaminació lumínica, que està en tràmit al Parlament i que s'ha d'aprovar abans de l'estiu. Catalunya és, doncs, la primera comunitat autònoma en preveure una legislació específica sobre la contaminació lumínica. Aquest estudi, que ha servit per conèixer la problemàtica actual en tota la geografia catalana i planificar les possibles accions futures, serà la base per redactar el reglament que desenvolupi la llei.
Els experts estimen que el flux lumínic dispersat cap el cel és d'uns 650 milions de lumens, és a dir, 40 milions de kWh l'any, l'equivalent al flux emès per una instal·lació d'una potència total de 10.000 kW. S'han avaluat les instal·lacions d'enllumenat artificial, considerades com a font d'origen de la contaminació lumínica, tant públiques (enllumenat públic) com privades (rètols, façanes d'edificis, aparadors de comerços) o singulars (instal·lacions esportives, àrees de serveis, àrees comercials).
També s'ha considerat la dispersió del flux lumínic deguda a l'emissió directa de flux hemisfèric superior (llums tipus bola i similars), així com de l'emissió reflectida per paviments, façanes i altres elements il·luminats.

El Barcelonès, l'àrea més contaminada
A partir de les mesures efectuades al llarg de l'any 2000, els investigadors han detectat que en espais naturals hi ha nivells d'il·luminació entre tres i 15 vegades superiors als nocturns habituals (naturals). També s'ha observat que l'àrea amb una contaminació lumínica més elevada és la del Barcelonès i les comarques dels voltants, amb més de 2.300.000 kilolumens. El resplendor d'aquesta lluminària es pot veure des d'Osona, que dista a una distància de 60 Km.
Amb una densitat mitjana de contaminació es troba la franja costanera, mentre que les comarques de l'interior i el nord de Catalunya són les menys contaminades, amb 10.000 kilolumens a l'Alta Ribagorça. En aquestes zones, però, s'observa l'aparició de símptomes de degradació (algunes instal·lacions altament contaminants) que auguren el ràpid deteriorament de les condicions actuals, si no s'apliquen accions urgents. S'ha fet una anàlisi més complert en aquells espais d'interès natural, com Santa Pau, a la Garrotxa, i en les àrees pròximes a punts d'observació astronòmica, com és el cas de Seva, a la comarca d'Osona, i continuarà en el cas del Montsec, on actualment hi ha una estació meteorològica i està previst instal·lar-hi un observatori astronòmic.
Per reduir la contaminació actual l'informe proposa, i el projecte de llei així ho recull, aplicar algunes mesures de correcció. Pel que fa únicament a l'enllumenat públic, algunes de les mesures proposades són: eliminar les lluminàries amb elevada emissió de flux hemisfèric superior i instal·lar aquelles que tinguin un major rendiment; recomanar els nivells d'il·luminació que aconsellen els organismes oficials com a correctes, introduint el caràcter de màxim, no només el de mínim, i reduir els nivells d'il·luminació excessius, utilitzar l'ús de làmpades de vapor de sodi, menys contaminants.
Amb això s'aconseguiria disminuir un 40% el grau de contaminació lumínica i un 25% el consum energètic total d'enllumenat. Això estalviaria a tot Catalunya 160 milions de kWh l'any, és a dir, uns 2.000 milions de pessetes. Aquestes mesures reduirien 48.000 tones anuals de CO2, 1.000 tones anuals de CO i 2.400 tones anuals d'òxids de nitrogen.
Per a l'enllumenat exterior singular (gasolineres, grans superfícies, discoteques, instal·lacions esportives, autopistes) i l'enllumenat comercial (rètols i aparadors), es recomana controlar la direcció de la il·luminació i el nivell de lluminària de disseny. Quant a l'enllumenat privat, i en casos extrems, es recomana instal·lar persianes i proteccions especials.

Oficina de Comunicació i Relació amb els Mitjans UPC.
Torre Girona. Jordi Girona, 31. 08034 Barcelona. Tel +34 93 401 77 71. Fax +34 93 401 56 87.
E-mail oficina.comunicacio@upc.es.